Temps

 

Passejant pels carrers de Tavertet em crida l’atenció que moltes cases són del segle divuit, fins i tot n’hi ha alguna del disset. Són cases de pedra, ben conservades. Penso que si hi ha coses antigues per excel·lència aquestes són les pedres. Efectivament, les pedres són antigues i el món és vell, molt vell; nosaltres, però, aquí i ara, som tan joves com mai no tornarem a ser-ne, al mateix temps que el món és, ara mateix, el més vell que mai no hagi estat. És com si diguéssim que avui el món bat el seu propi rècord d’antiguitat.

I tot gràcies al temps, el temps projectat, sempre endavant, com una sageta, com una llança, en la punta del qual hi som nosaltres, els que estem vius.

 

Advertisements

4 thoughts on “Temps

  1. Tota la raó, el món és avui dia lo més vell que poguem veure, m’agradaria veure’l millor quan passi molt temps… perquè aquestes pedres que tu has vist, amb el temps potser no hi són i poc a poc ens estem carregant les poques pedres que ens mostren el camí que han fet els nostres avantpassats. Una abraçada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s