Finals de maig (dietari)

Avui he vist que t’has fet gran. Que les coses que dius ja són sensates, per més sal i pebre que hi posis quan les diguis. Ja no ets aquell petit saldo que només valia per fer riure una mica, o treure de polleguera una bona estona. Avui he vist que finalment et sabràs guanyar l’afecte, l’esgarrapada d’afecte sincer i inequivoc. Darrera d’uns ulls que brillen hi ha sempre una ànima que brilla. Som persones, al capdavall.

 ……

No et sàpiga greu que critiquin la teva generació. No et sàpiga greu que diguin que és una generació consentida, que avui viu en la perplexitat de comprovar que la realitat no fa honor a la seva condició de centre de l’Univers. No et sàpiga greu: potser tu també penses que arriba un punt en què ja no valen les excuses, i que l’important no és què han fet de tu sinó què has fet tu amb el que han fet de tu. No et sàpiga greu. Per més que els de la teva generació diguin que són “els joves” i que són “el poble” tu saps que venim sols a aquest món, i que igualment d’aquest món en marxarem sols, i que entretant les úniques xarxes que tenen valor són aquelles que fem amb la pell de les mans quan ens les agafem per caminar en un mateix sentit. No et sàpiga greu. També tu pots criticar la teva generació, com jo critico la meva, la que va ensenyar a la teva a mastegar sempre el pa més tou i a creure’s Generació Princesa tot a base de només pintar belles frases en els murals escolars.

No et sàpiga greu. Potser criticar la teva generació és més constructiu, més compromès i més revolucionari que clamar al cel amb indignació i amb les mans com si fossin molinets de vent, d’un vent massa dispers, massa virtual.

……

 De nit, tres porcs senglars, tres. Petits, tanmateix, però amb la seva crua animalitat passejant-se dins dels límits d’aquell àmbit que se suposa que ha de ser purament humà. El xoc de contemplar de prop la bèstia: aquell morro potent, aquell petar de les ungles damunt les rajoles de la vorera. Han furgat unes papereres, unes herbes, un tronc d’arbre. Un mastegava una cosa dura i sorollosa. M’he esperat. No volia passar pel mig d’ells tres amb la meva bossa d’escombraries; no em volia exposar a l’embestida irracional del recol·lector furtiu, violentat, nerviós, que potser ataqui més per dignitat ferida que per perill real. M’he esperat, doncs, i quan han tirat amunt jo he llençat la bossa al contenidor groc tot contribuint a no crear anomalies medioambientals.

Advertisements

10 thoughts on “Finals de maig (dietari)

  1. M’ha agradat molt aquesta frase: “que potser ataqui més per dignitat ferida que per perill real”. Poca gent ataca per perill real, la gent s’espanta quan un altre pensa més egoístament, quan llencen la tovallola a la primera, quan són incapaços de lluitar per lo que somien, quan a la mínima pedra que es troben pel camí no intenten tan sols moure-la sols, quan es senten tristos i només escolten l’aigua de la pluja i no s’adonen que tenen un paraigües a la seva mà esquerra; aleshores ataquen, perquè es pensen que són atacats quan només els hi toca créixer una mica.

    Aquí et deixo el link que et vaig dir, abans però, dir-te que està grabat amb la meva estupenda càmara de color rosa que no serveix per aquestes coses. Una abraçada Jaume.

  2. Hola Jaume y Marta, hoy leo todo y la verdad pensaba ser lector pasivo una vez mas pero la primera reflexion de Marte me parece que da lugar a mas reflexiones en cadena. La verdad es una frase que se ha sacado de un buena cosecha como solía ( o suele) decir él.

    No me voy a ir por ahí y esta vez no la voy a compartir; quizas me ha dado mucho que pensar y muchísimas cosas por encaminar, o por lo menos intentarlo. Siempre está bien escuchar lo que pasa en otros mundos y no ser cautivos del nuestro.

    Os doy las gracias a los dos. =)

    Aprovecho para compartite un enlace que me ha llevado a recordar que tenía un email pendiente por leer y que me ha traído a aqui.

    si no consigues llegar bien dime que lo rebuscaré por otra fuente mas.

    un abrazo bien fuerte.

    • Juan Felipe, como siempre un placer tenerte aquí.
      Ojo, que uno nunca es lector pasivo… justamente el leer es de lo más activo que existe (mil veces más que mirar la tele) y ya el colmo de lo interactivo es la conversación! 😉

      Gracias por el enlace, y aunque no disponga de Spotify creo que me puedo buscar la vida para abrirlo.

      Ah, he editado tu comentario un pelín de nada, espero que no te sepa mal (política de privacidad)

      Abrazos!

      • No en absoluto me molesta, es más, hace poco pensé en porqué no era esto un poco más público y respondiendome a mi mismo me di cuenta que esta clandestinidad tan agradable ayudaba, creo yo a cribar un poco al lector, y al comentarista compulsivo. ( no se si me salvo jejeje)

        Eso si te quería preguntar, si te importa que te cite en algún pensamiento en mi espacio, siempre poniendo la fuente claro esta;

        gracias Trabajo bien hecho y un abrazo

  3. Sóc la Marta, només cometar-te perquè m’he fet un wordpress d’aquets perquè m’agradaria començar a escriure alguns pensaments que tinc i algunes coses que hi han en fulles a la meva estanteria i només les llegeixo jo. Una abraçada!

    • Juanfelipe, adelante con las citas, será un honor. Dinos donde escribes y gustosamente acudiremos…
      Y respeto al debate público-privado, respecto a lo personal… te doy una cita de Epicuro: “vive en secreto”. No tanto como diciendo “escóndete” sinó más bien “protege tu intimidad”. Ya se sabe: abrimos la puerta a lo público y acabamos siendo pasto del chafardeo y de la banalización. No es elitismo, es solo una pequeña apuesta por los listones dignos. Pretensión? quizás, pero me da igual. Lo tengo claro.

      Abrazos de nuevo.

    • Marta, celebro la iniciativa. Et llegiré encantat.
      S’han de fer coses, s’ha d’estimular la creativitat, la sensibilitat i la comunicació.

      Abraçades.

    • Interesante trío de jazz-manouche. Caravan, una de mis predilectas, versionables desde tantos prismas…

      Gacias, Juan Felipe.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s