Estrany dietari (2)

27, dimecres

El Burgo de Osma, poble singular, amb catedral, al cor de la província de Sòria, al bell mig d’una Castella ampla, lenta, tranquila, catòlica, allunyada. De lluny crida l’atenció el campanar de la catedral, ric, treballat, gòtic, que inevitablement porta a pensar en la Giralda de Sevilla. També El Burgo de Osma fou en el seu dia un enclavament musulmà, i no seria extrany que l’antic minaret esdevingués més tard el nou campanar cristià, conservant quelcom de l’essència oriental. Tot el poble recorda altres llocs: lleugeres traces del Madrid antic, de la Sevilla històrica. Hi ha quelcom en les cases, en la forma de construir, que apareix sota un denominador comú: potser la fusta com a element constructiu, molt present en les estructures. El Burgo, Madrid i Sevilla són, de totes formes, punts molt allunyats en la geografia, però ben agermanats en la història d’una Espanya molt activa en el passat dels seus regnes cristians. El cas és que, fent una divisió molt a l’engròs, hi ha clarament un sabor peninsular fet de terra endins, de sol, de calor, vertebrat pels rius i els camps; al costat d’aquest, n’hi ha un altre que poc hi té a veure: el sabor mediterrani, fet d’uns altres colors, d’una altra sensualitat i d’uns altres horitzons, talment com dos móns diferents. Dos móns d’entre tantíssims altres que existeixen.

Dimecres 3

Des d’un lloc calmadament anònim, Buitrago, al nervi principal de l’Occident europeu. Directament des dels camps de blat de Castella a Londres, urbs perpètuament convençuda de ser la capital del món.

A Biutrago veuries créixer els teus fills gronxats pel vol de la cigonya, dins d’uns marges mentals purs i potser limitats; a Londres veuries els teus fills córrer i competir, en la certesa que no hi ha límits mentre tinguis clar que hi ha molt a guanyar. I també molt a perdre, tant que potser la opció de rebentar un aparador i emportar-te per la cara unes bambes cares acabi sent superior a la teva fortalesa moral.

A Buitrago cap islamista, cap jihadista vindrà a posar-te cap bomba. A Londres cada dia milers de ments hostils somien fer-la servir d’altaveu, de caixa de resonància, a cop d’explosió, de les seves reivindicacions carregades d’odi i de frustració.

Anuncis

4 thoughts on “Estrany dietari (2)

  1. Aprofitant el wifi de la plaça major de El Burgo de Osma vaig entrar al correu i em va arribar alerta de nou post a “paraules efímeres” i com comença? “El Burgo de Osma, poble singular…” Jo soc del poble del costat, encara té més encant!! Molts records Jaume i aprofita el poc que queda de vacances!

  2. Lydia,

    Que bo… de tant en tant hi ha casualitats espectaculars…

    Em va agradar el Burgo. I si el teu poble encara té més encant, doncs deu ser ben bonic. Algun dia s’haurà de veure, doncs.

    Ques passis molts bons dies per allà, i gràcies a tu per llegir

  3. Qué tal Jaume, sigo visitando tus paraules de vez en cuando y me alegro al ver que siguen en circulación. ¿Volverás al castellano? aunque sea en paralelo…
    Que vagi tot molt bé! 🙂
    saludísimos

    • Hola, MC, me alegra verte por aquí.
      Pues la verdar es que esto sigue en pie, aunque la frecuencia de publicación ha bajado un montón… estoy sumergido en otros menesteres de tipo artístico, pero intento que no pase un máximo de un mes sin escribir algo. Sí quiero publicar en castellano, alternar almenos algún texto, pero el caso es que recientemente me he lanzado a hacerlo exclusivamente en catalán.
      Gracias por la visita, y cómo no,
      Saludísimos 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s