Estrany dietari (2)

27, dimecres

El Burgo de Osma, poble singular, amb catedral, al cor de la província de Sòria, al bell mig d’una Castella ampla, lenta, tranquila, catòlica, allunyada. De lluny crida l’atenció el campanar de la catedral, ric, treballat, gòtic, que inevitablement porta a pensar en la Giralda de Sevilla. També El Burgo de Osma fou en el seu dia un enclavament musulmà, i no seria extrany que l’antic minaret esdevingués més tard el nou campanar cristià, conservant quelcom de l’essència oriental. Tot el poble recorda altres llocs: lleugeres traces del Madrid antic, de la Sevilla històrica. Hi ha quelcom en les cases, en la forma de construir, que apareix sota un denominador comú: potser la fusta com a element constructiu, molt present en les estructures. El Burgo, Madrid i Sevilla són, de totes formes, punts molt allunyats en la geografia, però ben agermanats en la història d’una Espanya molt activa en el passat dels seus regnes cristians. El cas és que, fent una divisió molt a l’engròs, hi ha clarament un sabor peninsular fet de terra endins, de sol, de calor, vertebrat pels rius i els camps; al costat d’aquest, n’hi ha un altre que poc hi té a veure: el sabor mediterrani, fet d’uns altres colors, d’una altra sensualitat i d’uns altres horitzons, talment com dos móns diferents. Dos móns d’entre tantíssims altres que existeixen.

Dimecres 3

Des d’un lloc calmadament anònim, Buitrago, al nervi principal de l’Occident europeu. Directament des dels camps de blat de Castella a Londres, urbs perpètuament convençuda de ser la capital del món.

A Biutrago veuries créixer els teus fills gronxats pel vol de la cigonya, dins d’uns marges mentals purs i potser limitats; a Londres veuries els teus fills córrer i competir, en la certesa que no hi ha límits mentre tinguis clar que hi ha molt a guanyar. I també molt a perdre, tant que potser la opció de rebentar un aparador i emportar-te per la cara unes bambes cares acabi sent superior a la teva fortalesa moral.

A Buitrago cap islamista, cap jihadista vindrà a posar-te cap bomba. A Londres cada dia milers de ments hostils somien fer-la servir d’altaveu, de caixa de resonància, a cop d’explosió, de les seves reivindicacions carregades d’odi i de frustració.