Estrany dietari (3)

Dijous 3

Feia més de dos mesos que no escrivia aquí. Per ser més exactes, feia més de dos mesos que no escrivia ni aquí ni enlloc. I això que havia dit alguna vegada que no volia deixar passar més d’un més entre text i text… i ara s’havia obert un esvoranc de més de dos mesos, un esvoranc prou gran com per amenaçar la integritat d’un projecte com aquest, que amb el temps ha anat perdent força, però que, havent publicat avui, demostra mantenir unes mínimes -i dèbils- constants vitals. Igualment, publicant avui, es frena l’espantosa amplada de l’esvoranc, que aquí quedarà i que ningú recordarà si és que de nou torno a trobar el temps per dedicar a aquesta finestra des de la qual ara miro i des de la qual em mira algun amable lector.

Em resulta familiar el plaer que experimento mentre escric, ara, tot això. És bo que no en perdi la noció ni l’il·lusió.

Dissabte 6

Londres

Potser Londres ja no és tan inhòspit i s’ha tornat més welcoming. En qualsevol cas la quantitat de turistes, avui a Trafalgar Square és espectacular, malgrat el dia ennuvolat, gris i semiplujós. Hi ha gent de tot el món, però crida l’atenció la gran quantitat de turistes angloparlants, americans, australians i de la resta de la Gran Bretanya. Londres conserva la seva històrica vocació de Centre del Món, una forta personalitat de dama de ferro que no flirteja per agradar ningú sinó que fa del compliment del deure la seva principal virtut i la seva única font de felicitat; és, malgrat haver fet una mica més de cas al seu turisme, una reina perpètua que mira orgullosa un món que encara comanda.

A banda d’aquesta essència inalterada, Londres continua tenint una ment conformada pels negocis i permanentment atreta pel morbo dels successos més sòrdids. En un noticiari de la BBC no hi esperis trobar més que la borsa, les finances, els valors, l’economia com a plat principal; un succés per acompanyar (tràgica mort d’un teenager a mans d’un os polar durant una excursió escolar a l’Àrtic) i un postre que consta d’alguna informació sobre la Premier League o algun inacabable partit de cricket.

Dilluns 30

De vegades, entre nosaltres hi ha abismes. I algú de nosaltres, per aquest abisme, pateix. Pot ser que aquest algú decideixi unir les dues ribes, jugar-s’ho tot en un salt; tornar a parlar, refer un pont. Però el salt és al buit, no ho oblidem, és inevitablement al buit si el que volem és salvar l’abisme que ens distancia. Fem el salt, moguts per la fe que, a la meitat, des de l’altra banda ens allargaran la mà i no ens deixaran caure. Però és només fe. Qui sap si el buit no ens engullirà, sota la mirada indiferent de qui ja no vol que existim; és la mort existencial, la més dolorosa, la que se sent quan darrera del meu “hola” no ve el teu, sinó el teu silenci, la teva esquena, la mirada que tot ho converteix en transparent.

Per exposar-te a aquesta mort també s’ha de ser valent, i pensar que el risc està justificat pel tresor que guanyaràs i que de nou tindràs.

Advertisements

2 thoughts on “Estrany dietari (3)

  1. Lydia, encantat de saludar-te i molt content que em llegeixis.
    A veure si aconsegueixo de nou una certa regularitat.
    Una abraçada ben forta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s