Llum d’aquests dies

Cada any, per aquestes dates, em crides l’atenció. Cada dia, en l’hora en què es recullen els plats i les coses del dinar, m’adono que entres fins el fons de la cuina. Ets llum, oblíqua, que ja mira cap a l’altra banda de la muntanya. No, no es tracta d’un ocàs prematur, és simplement que el teu cicle, aquests dies, és un cicle breu, com el de la canalla petita que se n’ha d’anar a dormir aviat, però que fins al darrer instant et miren i et fan un somriure murri. Aquesta ets tu, llum, la llum dels meus dies, senzilla, neta, humil, preciosa i autèntica; resum de tu mateixa, síntesi del que seràs durant tot l’any, amb més o menys esplendor, amb més o menys amplitud, tot dependrà dels balls a què ens convidin o dels horitzons vers els quals haguem de volar, que de tot hi haurà, si Déu vol, si és que Déu és Déu i vol coses.

Paraules Efímeres, 23 de desembre de 2011

Valgui aquest text com a Nadala per desitjar a tots els amics i amigues que veniu a llegir unes festes plenes de felicitat i sobretot ben carregades d’il·lusió per al camí que encara ens queda.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s