Estrany dietari (4)

Divendres 23

Constato que l’editor de textos de WordPress em fa la punyeta i no em deixa visualitzar el que escric, ni modificar el tamany de lletra, ni res. No s é si als altres usuaris els passa. En tot cas, em sembla que ho preguntaré a en Ferran Mir, el blogger de WordPress amb qui encara guardo un petit fil de relació.
El text anterior ja no va sortir publicat com jo volia. A veure si hi ha solució o què.

Dijous 29

Destaca un mitjà de comunicació que el 2011 ha estat un any de manifestacions, un any de resposta social; es parla de “resposta massiva” fins i tot han dit “el 2011, el món surt al carrer”. Personalment, crec que és mentida, i que se’n fa un gra massa. A Europa, en termes relatius, ha sortit molt poca gent al carrer, encara que en termes absoluts es puguin comptar per milers; han sortit a fer, fonamentalment, soroll desarticulat, a fer una puntual rondinada piulada pel twitter, filmada amb una handycam, i després tots cap a casa a veure’ns per la tele de plasma. No, no tinc la sensació que s’hagi revolucionat res, que s’hagi capgirat res, ni que s’hagin viscut moments històrics ni que s’hagi solucionat res. Seguim vivint instal·lats en confort de sempre, en la dolça precarietat mental acumulada durant tant temps de confondre oci, inactivitat i drets, i flotant en la paradoxa que d’aquest enorme error no se n’hagi derivat cap retrocés en el benestar material. No s é, segons com em desconcerta sentir parlar tant de crisi econòmica i tant poc d’una altra mena de crisi.
A vegades sembla que els periodistes de les noves fornades -dels vuitanta ençà- no hagin estat educats en el rigor, o en els referents seriosos, i que sovint desvirtuïn la realitat, no pas per mala fe ni per perversitat, sinó per deformació generacional. Fa la sensació que, si els born in the sixties -i seventies- expliquen una història, ha de ser, per definició, sensacional, donat que ell són -som- la generació sensacional que la viu i l’explica.

Per cert, els manifestants de les places àrabs s’han jugat la vida i han donat un tomb a moltes situacions. Ara, deixeu-me ser escèptic: no sé si serà per a millor o per a pitjor. L’ombra de l’islamisme plana, i des de la meva perspectiva, un -isme amb un prefix religiós és sempre un retrocés. Però en fi, ells sabran el que els convé. Els occidentals hauríem d’aprendre a mirar el que passa a la resta del món amb una mica de distància. Prou feina tenim a solucionar els nostres problemes.
……………………

Un ambaixador rus a París, a finals del segle dinou, que apareix a la novel·la El cementerio de Praga, del gran Umberto Eco, diu:
“Es necesario un enemigo para darle al pueblo una esperanza. Alguien ha dicho que el patriotismo es el último refugio de los canallas: los que no tienen principios morales se suelen envolver en una bandera, y los bastardos se remiten siempre a la pureza de su raza. La identidad nacional es el último recurso para los desheredados. Ahora bien, el sentimiento de la identidad se funda en el odio, en el odio hacia los que no son idénticos. Hay que cultivar el odio como pasión civil. El enemigo es el amigo de los pueblos. Hace falta alguien a quien odiar para sentirse justificados en la propia miseria. Siempre.”
Em fa l’efecte que no s’equivoca gens.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s