Participo en el disc “Time after time”

Albert Caire Trio_Time after Time

Quan vaig aprendre a tocar el contrabaix aspirava a poder tocar de manera correcta en una formació de jazz, però sense gaires aspiracions més. Amb el temps vaig pensar que seria molt plaent per a la pròpia autoestima que em truquéssin per participar en d’altres grups i projectes. Per alegria meva, el telèfon va anar sonant i de mica en mica es van anar acomplint les il·lusions inicials. Vaig poder formar-me amb la pràctica, amb l’intercanvi de sensibilitats, amb el ventall d’estils; i sobretot vaig poder conèixer músics, gent i persones, alguns dels quals avui compten entre els meus amics. El que no m’hauria imaginat mai és que pogués arribar a gravar algun disc, i a dia d’avui ja puc dir que he participat en la gravació del tercer.

De nou gràcies a la generositat de l’amic Albert Caire, i formant part del Albert Caire Trio, he participat en el disc “Time After Time”, un interessant recull de versions del món del pop passades pel prisma del jazz, interpretades a trio (piano, contrabaix i bateria), el format que de sempre més m’ha interessat com a músic i com a oient.

Del resultat n’estic molt satisfet. L’Albert ha sabut donar a les versions un tomb estilístic molt interessant, veritablement original, amb mà de compositor. Ha triat les peces que de jovenet formàven part del seu paisatge quotidià i que amb els anys l’han seguit acompanyant, si més no, des de la mirada amable que des del present podem projectar cap enrera,  damunt d’un passat que no ens fereix. Ha triat una peça de Supertramp, una de Red Hot Chilly Peppers, una altra dels nostres contemporanis Coldplay… entre d’altres, en què no hi falten unes bones versions de standards de jazz de pedigree.

Amb l’Albert sempre es toca de gust. Cada cop li veig més coses de Keith Jarrett. El seu surround harmònic et suggereix camins, línies obertes de circulació, sempre hi han opcions -invitacions- per a sumar. En els solos sap activar el forn que cou la massa amb llevat de qualitat, per de sobte convertir la marea alta en una plàcida estesa de barquetes damunt la sorra. I per sota de tot això s’extén l’alfombra màgica del Carles Domingo, baterista de tracció a les quatre rodes, unitat de rescat que sempre arriba puntual en els moments de més compromís. Tocar amb el Carles és com circular per una autopista alemanya, amb l’asfaltat perfecte i apta per a qualsevol velocitat de cruer. Però sobretot la compenetració del trio és el plus que més et fa gaudir;  la sensibilitat compartida, els automatismes en els dinàmics. L’anticipació al que vindrà… un tot més gran que la suma de tres parts.

Us presento aquí el disc i us convido a comprar-lo, i de passada us convido a sentir-nos en directe, que és on millor es pot apreciar si això que dic és o no és.

Albert Caire Trio, “Time afer time”

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s