Capvespres de març

La nit ja no cau, sobtada, com ho feia fins no fa gaire. Ara, aquests dies, s’espera. I entretant s’apodera del cel una llum d’un blau violeta que té la determinació de les coses que no volen anar-se’n. Durant una llarga estona les coses grans -edificis, muntanyes, palmeres i d’altres arbres urbans- retallen majestuosament el seu perfil davant d’aquest cel suggerent i bellíssim, i sembla com si es miressin, les unes a les altres, com si haguessin estat convocades a assistir a alguna cosa nova, insospitada, emocionant. Una insòlita sensació de comunió sembla apoderar-se de tot, del que és fix i del que es mou, petit i gran, com si d’aquí a no res anés a començar un espectacle inesperat. Fins i tot els vianants miren enlaire. Fins i tot tota gelor termomètrica queda categòricament abolida i en el seu lloc apareix una frescor en l’aire del tot deliciosa, subtil, elegant.
Des de darrere del mar s’alça, com una sorpresa final, una lluna rodoníssima, vermella, esclatant, com un fanalet de berbena.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s