Ens en recordarem

Sé que l’estupidesa s’ha apoderat de tu i que no hi pots fer més. Coses de l’edat. L’estupidesa t’agafa fort i no et deixa anar. Llavors, t’obliga a fer coses que van en contra dels teus propis interessos. I a sobre, t’obliga a ser tossut, com si només tu coneguessis les veritats d’aquest món.

Amb el temps, l’abraçada de l’estupidesa s’anirà afluixant, fins que et deixarà lliure. Avui, però, encara n’ets presoner. Per això els teus arguments han estat febles, i se t’han pogut desmontar amb la facilitat de qui bufa damunt d’un castell de cartes. Te n’has adonat i has callat.

Però no has callat de mala gana. Has callat envaït per la satisfacció que dóna veure la llum pura de l’evidència. S’ha fet clar darrere la gran muntanya, negra i violàcia. Un ocell ha saludat aquella lluïssor nova, tendra i autèntica. Sí, ja sé que potser una ventada portarà noves boires i nuvolades que ho empastifaran tot altra vegada. Però d’aquesta bonica albada, tant tu com jo ens en recordarem.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s