Infinitiu (I)

Llevar-se fins i tot abans que l’home que posa els carrers, les places i els semàfors, mirar per la finestra per veure si ve. Per si de cas. I si s’adorm -no ha passat mai- trucar-lo.
Penjar el cel, el sol, els núvols i tot l’atrezzo del que ha de ser el teu dia. Sostenir els eixos de les rodes damunt les quals han de girar les coses.
Ser la darrera frontera, el darrer tronc del darrer mur de contenció, el sentinella que no té mai son. Ser el candau que tanca amb un clic suau i precís la darrera de les teves preguntes.
Convertir el jo en un vell amic a qui veus molt de tant en tant, a qui dediques una estona breu, una estona per a la qual, potser, et vestiràs amb el millor que tens a l’armari, donada l’excepcionalitat de la situació.
Potser ara que fas tot això es dibuixa en l’horitzó un sentit més precís, un sentit, el sentit, en definitiva.
Segur que la por no ha desaparegut, però segur que ara ja és una altra, una por que essent més gran que mai, és suportable com no ho havia estat mai abans.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s