Setembre

Quan ja has entrat a la maduresa l’estiu es converteix en una broma còsmica de gust pèssim. L’angúnia constant per la xafogor enganxada a l’esquena, a la cara, sota els cabells. La sensació de laxitud als braços i a les cames. La pesantor del cos, l’ànim convertit en un glaçó desfet, absolutament derrotat.
L’estiu està fet per als joves. De fet, l’estiu només té sentit quan tens setze anys i fas vacances al càmping on t’ha convidat el teu amic o la teva amiga, i surts de nit, i l’endemà et lleves tard, esmorzes sense mirar el rellotge i de seguida vas a la platja, on viuràs l’absència o la presència d’un rostre anhelat. És llavors quan el panorama sentimental canviarà de la forma més radical i inesperada, amb l’arribada d’altres rostres insospitats, oportuns, excitants. És llavors que la nit que vindrà adquirirà una dimensió diferent, fora dels límits de tota expectativa anterior. En aquestes circumstàncies tot és aventura, i tot es viu a través de la pàtina de l’emoció. I tens la sensació que la vida es va desplegant, meravellosa, que inaugures una etapa nova de la teva existència per a la qual et sens meravellosament preparat i disposat a assaborir-ne tots els plaers i les dolçors. I les nits són màgiques, de Sant joan a la Mare de Déu d’Agost, i més enllà.
Tot això es perllongarà, encara, en una mena de serrells que acaronaran setembre. Nostàlgia i il·lusió es barrejaran intensament. La memòria, al setembre, daurarà el record de l’estiu.
Setembre és un més gentil, amable. Les rodes del món es tornen a posar en moviment, i les metes i els objectius llueixen, intactes, rutilants a l’horitzó, un horitzó que encara no està enfosquit ni per la desil·lusió ni pel fracàs.
Fa molts anys un company de classe em va dir que li agradava molt una cançó titulada September. La vaig escoltar i a mi també em va agradar. Era una cançó que acabava de sortir, i que avui és un clàssic del gènere funky-disco que va sorgir en aquella època. No he sabut mai què diu la lletra. Només sé que acompanya a la perfecció la meva predilecció per aquest més.
Setembre. Aviat la llum accelerarà la seva retirada. Els ocres dels paisatges acompanyaran el daurat dels records, recents i passats.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s