Ja arribarà

Fa molts anys que escric una cosa semblant quan arriba aquesta època de l’any, perquè sempre em fa l’efecte que el gener porta gravada la discreta -però explícita- promesa d’una primavera en l’horitzó: una ullada de sol, una llum que s’estira, un cel esvalotat, inconformista, adol·lescent. És una constatació que em fascina, indefectiblement, cada cop que apareix. I apareix cada vegada, cada dotzena volta que fa el planeta.

Hi ha un desig de primavera, segurament pel que té de novetat, de rejoveniment. Encara hi ha coses que estan per veure, i la primavera ens hi porta de la mà, i ens hi deixem acostar amb uns ulls brillants d’il·lusió. La primavera ens fa nens, com si tot estigués per fer i fóssim, sobretot, completament innocents de tot pecat. Contador a zero. Ànimes blanques.

Aquest gener, fred i plujós, ha posat a prova la nostra capacitat de diàleg amb nosaltres mateixos. Hi ha una habitació interior, central, en la que és bo passar llargues estones. S’hi fan els grans descobriments. S’hi troben les certeses mes tranquil·llitzadores. Espero que l’hagueu aprofitat. Jo ho he fet, i he tingut la sensació que aquest ha estat un gener meravellós, irrepetible. I ara, a esperar.

Pero no vull fer córrer el temps. Ja arribarà. Els meus fills tenen la mirada dels infants, una mirada que d’avui a demà se’n va irremisiblement, per no tornar. Avui és avui, i és el millor moment de la vida, perquè no n’hi ha d’altre. Malgrat tot, és bell que el gener prometi el que promet, pintat amb colors vius i cels inestables com els esperits inquiets.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s