L’empat (1)

Tenim adversaris, tenim oponents, i fins i tot tenim enemics. I és bo que sigui així: si hi ha algú disposat a anar-nos en contra és perquè estem fent alguna cosa bona, real i de valor. Fer és el que compta. El món només es canvia fent coses, no pagant quotes a ONGs ni tirant de discurset d’esquerres en sobretaules estivals sota el porxo d’un amfitrió amable i adinerat.
Sovint ens podem veure temptats d’entrar en conflicte amb els adversaris. No convé: la nostra obligació és continuar fent, continuar amb el nostre pla d’acció. Ja arribarà l’hivern i l’escalfor de la llar i la visió d’un rebost ple serà la nostra victòria.

De vegades, però, no hi ha més remei: cal respondre a l’escomesa del rival. És llavors quan hi pot haver un error fàcil de cometre: esperar batre l’adversari de forma ràpida i contundent. Error! L’adversari, que sol tenir una fixació per la nostra persona i les coses que fem, ens ha estudiat. No té altra feina que marcar amb un retolador els punts febles del nostre entramat. Ens ha estudiat, ens té ganes i poques vegades el nostre opositor és un enze sense capacitat de fer mal. Probablement el mogui l’estupidesa que subjau a l’enveja, però en qualsevol cas no el podem mai subestimar. Per això hem d’aspirar, com a molt, a l’empat. L’empat que manté dretes les nostres torres, les rodes de la nostra locomotora. Empat, taules, elegant sortida del ring i a seguir treballant.
I sempre alerta: el teu adversari tornarà.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s