Pàtina màgica

La llum d’agost ja havia mutat cap a la seva versió encalmada, lluny d’aquella força folla, salvatge que té durant la canícula. S’acabava l’estiu, i l’atmosfera general era com d’espera, de tedi expectant. Tenia dotze anys, i clarament ja tenia aquesta noció existencial que va de la mà de la llum, dels tombants de les tardes, dels dies. Vivia amb l’ànima asserenada -recordo- els dies a les portes del setembre, el més que ens ha de portar un món nou. L’esperava amb il·lusió però amb una sensació agredolça de fatalitat, de petitesa davant la implacable contundència dels moviments del temps.

Tenia dotze anys, per això encara molts dels batecs del meu cor eren batecs de nen. Em recordo a la meva habitació d’estudi, fullejant un llibre ple d’il·lustracions i fotografies de la pel·lícula Star Wars, per a nosaltres “La Guerra de las Galaxias”. L’havia vist, d’estrena, feia pocs dies. No sé d’on devia haver sortit aquell llibre, però el cas és que em fascinava igual que m’havia fascinat la pel·lícula, amb els seus personatges i situacions. I recordo com m’entretenia disparant una mena d’escopeta que projectava unes boletes de plàstic groc, amb poca força, però que s’hi podia jugar a fer punteria. En la meva imaginació aquella podia ser una arma làser com la dels de la pel·li.

Els vells records porten una pàtina màgica de felicitat, una pàtina finíssima però inequívoca. Per això els volem i els guardem. Els que no, de seguida ens encarreguem de volatilitzar-los, aigües avall, i per sempre.

Aquella tarda anodina, segurament marcada per l’avorriment, és avui una imatge dolça. Perquè la llum d’agost torna a ser, avui, igual que aquella.

Això sí, l’habitació on passava el tedi d’aquella tarda disparant pilotetes de plàstic me la miro, avui, i em sembla molt més petita.

Anuncis

2 thoughts on “Pàtina màgica

  1. Hauríem de començar a treballar de ben petits, com ho feien els nostres avis, als 13 anys. Podríem, per evitar el cúmul de tants records feliços, i que fos més suportable tornar a una feina després de quinze dies d’espai en blanc. Ni quatre capes de Tinan Lux poden maquillar aquesta realitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s